Una quantitat ingent de gent i ni una gota de vent ni pel davant ni de ponent.
Llibreters suant i fent-se l’agost a l’abril, venent a granel milers de llibres, com si fos mel. Vianants poc fluents que mantenen el cabal peripatètic i interrompen la dialèctica només per clissar un llom que sobresurt d’un envà humà i on s’hi pot llegir de reüll un títol que deixa molt que desitjar, més que el pa de forn nou, que cada dia s’assembla més al xiclet de fàbrica i que té una molla que si es mulla desapareix de les mans com les notes d’una arpa de boca ho fan del temps o les sanefes de l’espai. Temps que perds comprant i guanyes caminant, o això diuen.
Travessia urbana agafat de la ma de la muller, que si sua és igual (o millor, depèn), i que acaba com abans: sopant a l’exterior, amb un somriure als llavis i una complicitat que es pot tallar amb un ganivet... perquè la pizza la menges amb les mans, es clar.